Opinió

Ara que tenim temps

Toni Ferragut

Sobre Toni Ferragut

Artà, 1995. Periodista i comunicador. En plena recerca. Ara, a l'àrea de comunicació de MÉS per Mallorca.

Han passat més de 10 dies des que va sortir Sánchez per anunciar que ens havíem de quedar a casa. És temps suficient per haver llegit algun llibre que teníem oblidat al darrer prestatge de la nostra habitació. Temps suficient per haver tret la pols de la bicicleta estàtica i haver fet més exercici del que havíem fet els darrers cinc anys. Temps suficient per haver provat de fer les receptes que ens havia deixat escrites la padrina -amb una lletra que també ens ha dut el seu propi temps desxifrar-la, com si es tractàs d’un jeroglífic. Temps, temps, temps.


Tot aquest temps que hem invertit a fer el que hem volgut o el que hem pogut des de casa; aquest temps que ara hem tengut i que és, exactament, el mateix que ens falta sempre en el nostre dia a dia.

Amb aquest temps d’estar a casa, hem tengut temps de viure i reviure vells records, de crear pintant, escrivint o fent músics. Hem tengut temps de riure, d’estar eufòrics d’alegria i també de plorar i de trobar-nos sentimentalment dins d’un pou. Però amb tot aquest temps, també hem tengut moments per pensar, per reflexionar.


Escrivint aquestes línies, que no tenen res a veure amb les primeres versions de textos que he començat, m’adon del que hi ha tant dins meu, com del que m’envolta, tant a casa, com a fora. Voldria haver escrit alguna cosa alegre, encoratjadora o fins i tot amb cert to humorístic, però això ja ho faig en altres àmbits i en aquest context, no ha sortit així.


El que cal fer, segons el meu humil parer, és riure i gaudir dels petits moments que ens dona aquesta estada a casa, sols, amb família, amb una parella, amb qui sigui. Gaudir dels moments que puguem i riure, riure molt, riure junts, encara que sigui telemàticament. Però també plorar, tot el que necessitem, perquè hi ha moments que segur que ens trobarem la costa una mica més empinada que d’altres i en aquests moments ens hem de permetre enfonsar-nos.

Però encara hi ha una cosa més. Fa uns dies vaig llegir una piulada de la companya Clàudia Darder que deia alguna cosa així: “no oblidem, des de la serenitat, preparar-mos per les pèrdues, més o menys properes, que puguin arribar”. Crec que és moment per anar preparant-nos per això també, perquè des d’aquesta petita bombolla a la que estam, en el meu cas a Artà, potser no acabam de ser conscients de tot el que està passant a fora. Però a poc a poc van augmentant els casos a Balears i comencen a arribar notícies amb comptagotes d’algunes persones que estan infectades i que són d’Artà o que viuen a Artà.


Per tant, aquests dies, després d’haver invertit temps a riure, després d’haver invertit temps a plorar, cal trobar temps per reflexionar, i especialment, per preparar-nos. Perquè tant de bo m’equivoqui, però amb molta probabilitat perdrem persones més o menys properes.

Deixa un comentari

Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies , premi l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies