Cultura Entrevista

Cesk Freixas: “La meva manera de veure el món sempre ha sigut molt crítica, les meves cançons també ho són”

Cesk Freixas

Cesk Freixas presentà al concert de l’Obra Cultural Balear el seu nou disc ‘Festa Major’

Cesk Freixas (Sant Pere de Riudebitlles, 1984) va iniciar la seva activitat com a cantant i escriptor de cançons el 2004. Des d’aleshores i fins a dia d’avui ha publicat set discos i dos llibres, ha guanyat una desena de premis i ha realitzat més de 1.700 actuacions. Aquest 2019, celebra 15 anys de trajectòria professional i ho fa amb un nou treball, Festa Major, cançons que s’impregnen de paisatges de celebració i que arriben en el seu millor moment creatiu. 

7 àlbums, 15 anys des del primer concert, més de 1.700 actuacions. Surt a un concert cada tres dies de mitjana. Molta feina?

Per sort tenim molta feina, a l’estiu un poquet més, però a l’any, la mitjana potser son uns 60-70 concerts. Abans en feiem una mica més, 120-130. Però ara també tinc una filla petita i amb el nou format, doncs en surten una mica menys, perquè els fem amb més bones condicions i  més músics. Abans anava jo sol.

Com definiries la teva evolució com artista?

Jo, quan vaig començar, no tenia cap mena de pretensió en la idea professional de la música. Volia cantar i explicar els meus dubtes i les meves preguntes. I veient-ho amb una perspectiva de 15 anys, la veritat és que estic molt orgullós. Primer perquè crec que d’alguna manera he pogut ajudar a contribuir a la meva generació la idea de la cançó d’autor, de ser cantautor/a. I per tant, és una idea més política del que és la música. I després a nivell personal i professional molt content perquè mai m’hagués pensat que podria dedicar-me a un ofici tan bonic com aquest, que d’altra banda també és molt precari, com totes les feines d’avui. Però vaja, és un ofici del que em sento orgullós i content de poder seguir viatjant pel país. 

‘Festa Major’ és un àlbum que recupera la celebració i s’allunya d’anteriors discs ‘protesta’ i ‘proposta’. Què es celebra en aquest nou disc?

Fer servir la música per pensar, per fer-nos preguntes.

‘Festa Major’ agafa la idea de les festes dels nostres pobles com a espai de trobada. I jo sempre he entès que les cançons són aquest espai de trobada també. Més enllà de fer servir la música per fer-nos-ho passar bé. També hi ha l’oportunitat de fer servir la música per pensar, per fer-nos preguntes, per això ‘Festa Major’, en aquest sentit, representa aquest espai per interrogar-nos, per celebrar coses. Per això el vaig titular d’aquesta manera. És un disc que ja ha partit des d’un punt de vista més optimista. Però bàsicament ve a simbolitzar la plaça, el carrer, l’espai on ens trobem les persones quan volem passar-nos-ho bé, o també quan volem compartir l’alegria o la tristesa amb la gent que estimem. 

Vas comentar que en aquest disc són “cançons més del cor i no tant del fetge”. Significa un canvi important en les teves lletres?

No realment. Era un moment que jo vaig viure molt intens; va morir el meu pare i va néixer la meva filla. I aleshores això em va causar una sensació de que havia de fer alguna cosa per aquest moment que hi havia tan trist i alegre a la vegada. Una barreja molt estranya de la què en vaig fer aquestes 13 cançons que són ‘Festa Major’, que són cançons fetes amb el cor. I és veritat que no hi ha tanta protesta, però això no vol dir que marqui un abans i un després. Estilísticament potser sí, perquè he anat a buscar una idea musical del que havia anat fent fins ara. Però a nivell de lletres i conceptes en el proper disc hi haurà molta més reivindicació que en aquest disc. Perquè és el meu ADN i la meva manera d’entendre les cançons. Aquest ha sigut  com un parèntesi que necessitava fer, un disc més optimista, que parla sobretot de la gestió de les pèrdues i de les arribades de les persones en la nostra vida, i moltes cançons van sobre això. 

Tot el que fem està basat en una escala de valors. I tota escala de valors és política.

La cançó protesta és un tret identificatiu de la teva música. Resulta impossible obviar la teva opinió política a  l’hora de compondre?

És molt difícil, però perquè jo parteixo de la idea de que tot el que fem està basat en una escala de valors. I tota escala de valors és política, perquè al final tu poses unes prioritats i una ètica a l’hora de llegir el món i entendre la teva vida. I la música és el mateix. Aquella persona que decideix no parlar de política en la seva música i les seves cançons, d’una manera o altra, agradi més o menys, ja està fent política, perquè està utilitzant un canal més banal, d’oci pur i dur d’entendre la música, amb tot el respecte i tota legitimitat. Però per mi és inseparable. I com que la meva manera de veure el món sempre ha sigut molt crítica, les meves cançons també ho són.  

Vas anar amb la llista de la CUP per Barcelona. T’has allunyat de l’espectre polític?

Sí. Era militant de la CUP, però ja fa uns anys que em vaig donar de baixa. Perquè crec que com a creador artístic em dona molta més llibertat el poder opinar sense tenir el “carnet” de qualsevol partit polític. Tot i que la CUP és un moviment polític que em representa molt i la meva manera d’entendre-ho no ha variat; no he canviat d’opció política. Però com artista, em dona molta més llibertat no associar-me de manera directa amb un partit polític. Em dona més llibertat a l’hora d’opinar i també a l’hora de ser crític i autocrític amb aquest moviment polític.

Amb ‘ Projecte Mut’ vau editar un cd plegats. Com va ser la col·laboració amb ells? I com és relació de germanor entre la música balear i la música catalana, i dels Països Catalans en general?

Recentment he col·laborat amb un disc de ‘Xarxa’, que també són mallorquins. La veritat és que lamentablement hi ha molta desconnexió. Territorialment el nostre país està molt desconnectat. Potser el País Valencià i Catalunya estan molt més connectats per la continuïtat territorial. Però al final jo crec que per deixadesa dels que vivim a la península, al final perdem la idea de país, de protegir la nostra llengua i la nostra cultura. Tot el que està passant aquí en aquest sentit, i el que va passar fa uns anys amb ‘enllaçats per la llengua’, potser sí que ens va posar d’alguna manera de relleu això. En el terreny musical i cultural és molt evident que hi ha molta feina a fer. Jo de fet és la primera vegada que vinc a actuar a Mallorca amb la banda, en aquest format. Vinc molt poquet a Mallorca i a les Balears. I a vegades, bé, no a vegades, gairebé sempre, és per deixadesa de jo que soc català i dels catalans, i també d’aquesta idea tan centralista i paternalista d’entendre el país. I ja no només en termes culturals. En termes de reivindicacions polítiques, que poden semblar més idònies o no. Però en termes culturals, tot el que passa a Mallorca queda molt lluny. I tota aquesta aigua que hi ha entre Barcelona i Palma és una barrera que jo en la mesura del possible intento trencar. Al final és una qüestió de voluntat. Si hi hagués una voluntat, també dels moviments polítics – els moviments independentistes i nacionalistes- de cuidar la unitat territorial i cultural, no passarien aquestes coses. És una manca de voluntat política el fet de que hi hagi aquesta desconnexió tan gran i des de la cultura i la creació cultural i musical jo en faig autocrítica. I hem d’insistir en què no és normal que això passi. 

Ja per acabar. Tens dos llibres, tens en ment un tercer?

Sí. Està en marxa, espero que aviat el puguem ensenyar.

Deixa un comentari

Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies , premi l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies