Opinió

#confinamentsilencios

Aina Ferragut

Sobre Aina Ferragut

Soc n’Aina Ferragut. Faig de professora de català a L’Hospitalet de Llobregat. A vegades me crec cegament les coses que dic. Altres vegades, només és un paper. En general, tenc molts de dubtes i he après que no passa res per canviar d’opinió.

Són dies estranys. Qui ens hauria de dir que a l’any 2020 ens tocaria viure una pandèmia mundial? Si algú ens hagués dit que ens tocaria viure una malaltia mediavalesca en bon segle XXI, l’hauríem pres de boig o, si més no, d’exagerat. Però les coses venen com venen, i alguns fa més de 15 dies que no surten al carrer i d’altres ho fan només per anar a fer feina, envoltats d’una atmosfera, segons conte, apocalíptica.

Tots estam aïllats dins ca nostra. Estam més separats que mai (recordeu que hem de mantenir la distància social de seguretat, eh!) però, al mateix temps, ens sentim a prop. Ens sentim a prop perquè tenim internet (visca el segle XXI), perquè els artistes i esportistes ens intenten entretenir per les xarxes socials (visca el segle XXI); o perquè la mateixa campanya del Govern espanyol ens anima a para aquest virus units (visca!). Però, sobretot, ens hi sentim perquè l’ambient està impregnat d’una por i una tensió que tots podem reconèixer i fer nostra.

Per això no ens ha d’estranyar, que en aquest nou context de comunitat, ens intentem animar els uns als altres. Algun bon dia des del balcó, un somriure còmplice quan baixes el fems o els aplaudiments de les 19:58 (que s’han convertit en un ritual col·lectiu i ai las si no hi vols sortir) ens fan sentir menys sols.

Alguns, aprofitant l’avinentesa i amb el pretext d’animar els veïnats, s’han autoproclamat DJ oficial de l’edifici, carrer o barriada -depèn de la potència del seu altaveu. Els és igual cridar Hola Don Pepito; o posar 20 vegades al dia Resistiré, o posar diferents himnes;o passejar-te amb una guitarra aprofitant el teu uniforme per cantar En Joan petit quan balla. La cosa és fer renou. La cosa és aprofitar que tothom està tancat a ca seva per imposar els seus gustos musicals.

La intenció pot ser molt bona, no ho negaré. Però encara que els temps siguin mediavalescos, recordem que vivim al segle XXI (que ja sabem que és el millor segle de tots, visca!). Qui més qui manco té accés a música online i pot escoltar el que vol quan vol.

Les llibertats individuals ja han quedat prou retallades per un bé major (i res a dir, en principi, esperem que tot torni a la normalitat quan tot això passi). Ara mateix, l’última cosa que necessitam són DJs que vulguin ser protagonistes i que ens imposin la seva llista de reproducció.

Deixa un comentari

Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies , premi l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies