Reportatge

El regne de les mil i una nits

Aina Arrom

Sobre Aina Arrom

Artanenca acabada de tornar a Sa Roqueta. Sóc Periodista i tècnica de Cooperació i Desenvolupament. He passat els darrers anys entre Barcelona, Noruega i Àfrica. Ara a Comunicació i Producció d’IB3.

Yazd. Anna C.

La ruta de la seda, làmpades majestuoses, cristalls, miralls i joies. Palaus, regnes i dinasties. Com tot imperi, té un punt àlgid, i un final digne de pel·lícula. Pèrsia es va anant dividint entre Iraq, Afganistan, Turkmenistan, i altres països, però el cor de Pèrsia, és Iran; Iran és Pèrsia. La història d’aquest país s’ha relatat en poemes, històries èpiques i contes. Però una vegada entres a Pèrsia, no pots sortir del regne de les ‘Mil i una nits’. Sherezade apareix com la narradora de tot, com si salvés la vida de les verges a les quals el rei Schariar executava a la matinada després de dormir amb elles.

Les mil i una nits, conta la història de milers d’habitants de Pèrsia al segle X, però no queden molt enllà del segle XXI. Simbad el mariner, Aladdín, Ali Baba i tants d’altes encara existeixen a Iran.

Iran és casa, és família, és un ‘Benvinguts’ a l’estora de l’entrada


Simbad el mariner, va fer 7 viatges però després de naufragar, sempre trobava el camí a casa. Perquè Iran és casa, és família, és un ‘Benvinguts’ a l’estora de l’entrada. Perquè al contrari de totes les idees preconcebudes que es tenen d’Iran, és la idea de sentir-te còmode en una altra cultura. Quan l’Amin i la Sara, la Pooneh i el Bijan, l’Arezoo i el Navit ens van obrir les portes de la seva llar, van experimentar un shock cultural similar al que nosaltres teníem. Per nosaltres, respectar les seves normes culturals era el prioritari, ja que com a dones, havíem de vestir el hijab. Ens va quedar clar que dintre de la casa érem lliures, perquè nosaltres a casa no el portem, no l’havíem de portar a casa seva. Un voltant lliure de judicis i prejudicis, per les dues bandes.

La Sara ens va rebre amb una rialla i una abraçada, al ser l’única dona a la casa i ella, portava el hijab, nosaltres vam decidir portar-lo, fins que vam decidir demanar. Vaig preguntar-ho amb la veu fluixa i una mica de respecte a la possible resposta. Crec que vam sorprendre la Sara, perquè ens va contestar amb un clar i concís “esteu a casa vostra, i allà no el porteu, clar que us el podeu llevar!”. Després vam veure que així com arribaven més amigues al sopar, totes i cada una d’elles se’l va llevar.

L’aïllament internacional fa que, rebi turistes de tot el món, però que la majoria d’iranesos viatgi a través dels programes de la televisió per satèl·lit



Però així com Simbad el Mariner va poder fer 7 viatges, les persones d’Iran no poden. L’aïllament internacional fa que, rebi turistes de tot el món, però que la majoria d’iranesos viatgi a través dels programes de la televisió per satèl·lit. D’Iran es pot anar als Emirats Àrabs, països fronterers com Afganistan, Iraq, Armènia o Turquia. També recentment, a través d’acords governamentals, poden visitar països com Sèrbia. Per viatjar a Europa, per exemple, qui ho té més fàcil és qui treballa en una empresa internacional, com l’Amin. “Per mi és més fàcil, la meva empresa envia una carta d’invitació a l’ambaixada i amb els meus documents, no només passaport, també necessito el compte bancari, el llibre de família i el contacte de l’empresa a la qual viatjo i molta paciència, ja que durant dos mesos no sé si tindré el visat. Però per exemple, no puc portar la meva dona amb mi”, explicava l’Amin amb un te calent a la mà. “El meu somni és viatjar a el Japó, algun dia arribarà aquest moment”, lamentava la Sara amb un gest de resignació. Per entrar a l’espai Schengen, per exemple, necessiten diners, primer per anar a les ambaixades a Dubai, i després diners per acreditar que tenen suficient per pagar l’estança, i diners per garantir que no es quedaran a Europa. I a part de diners, paciència. Paciència per reunir els doblers, paciència per reunir els papers, paciència per esperar la resposta. Nosaltres vam obtenir el visat a l’aeroport. Moltes complicacions que fan que per molts viatjar sigui una Odissea. Avui en dia, Simbad el Mariner es quedaria a casa, perquè ni la fortuna que reunia com a Rei, li permetrien viatjar, només pel fet de ser persa, per ser d’Iran.

El Navit, que ens va acollir a Bandar Abbas, afegia que el problema també és el valor del Rial Iranià i el fet que no tenen bancs internacionals, una altra conseqüència de l’aïllament. 100 Rials equivalen a uns 2,30 €, depèn del valor del dia. El rial s’ha anat devaluant fins a fer que viatjar sigui un luxe que molt pocs es poden permetre en aquest país. Feia la broma que de la mateixa manera que nosaltres érem uns “bancs amb potes”, les persones que viatgen fora d’Iran també s’han d’emportar tots els diners en efectiu.

De la màgia, el misteri i els palaus que Sherezade relatava només en queden els palaus com a record

A ‘Les mil i una nits’, els protagonistes eren perses, amb una fisonomia que avui en dia encara és única. El Navit bé podria representar a l’Aladdín a la nova pel·lícula de Disney. La diferència és que no viu a un palau amb la Princesa, viu a un apartament llogat. Tampoc té una làmpada màgica, ni un geni que li ofereix tota la riquesa que vulgui: cada dia es lleva a les 6 del matí per anar a una empresa, on treballa com a informàtic. Ni té una estora màgica, es mou amb transport públic o en un Peugeot dels anys 80. De la màgia, el misteri i els palaus que Sherezade relatava només en queden els palaus com a record. Testimonis de l’apogeu de l’Imperi persa, avui són visites turístiques obligades. Al Jardí de les Roses del Palau de Golestan, a Teherán, ara només hi ha uns quants turistes passejant-hi allà on es feien les cerimònies d’entronització del Sha. A la Sala Principal, hi ha les restes de les relacions internacionals d’Iran: regals als diferents Sha de la Reina Victòria d’Anglaterra, els Tzars de Rússia, els monarques de el Japó. Regals fets en un moment on Pèrsia dominava Orient Mitjà, centre de la Ruta de la Seda, principal aliat de les grans monarquies. Com tot imperi, Pèrsia es va anar desmembrant, fins a convertir-se en Iran. La monarquia va anar perdent el poder fins que es va exiliar durant la Revolució del 1979.

L’any 1979 va suposar un punt d’inflexió a la història d’Iran. La Revolució es justificava en la corrupció de la Monarquia i les seves institucions, on a poc a poc, les normes islàmiques es van convertir en un pilar per a construir un món futur. Ali Baba i els 40 lladres van ser forçats a abandonar el país. El darrer Sha va exiliar-se a França, l’Ayatolá Jomeini va aconseguir el poder. La Revolució va convertir Iran en l’enemic del món occidental. El motiu? Que el resultat de la revolta fou una República Islàmica. Tot allò que desafiava als Estats Units. 39 anys després de La Revolució, Iran ha passat per una guerra contra Iraq, ha viscut amb la permanent amenaça dels EUA, i ha anat creixent en un ambient hostil pel que fa a les Relacions Internacionals. I amb el temps, els ciutadans s’han adonat que Ali Baba segueix al poder, simplement en un altre model polític. El desembre del 2017 van començar manifestacions. La majoria dels ciutadans d’Iran tenen clar que no volen una altra Revolució, molts d’ells encara tenen el record de la primera, on hi van perdre molt, sobretot en la part humana. Però les noves generacions saben que hi ha vida més enllà de les fronteres del seu propi país, que hi ha drets i llibertats, i demanen una flexibilització en les lleis i les mesures del Govern. Volen obertura, volen poder veure món, volen poder triar si vestir el hijab o no, volen poder beure alcohol, volen ballar en públic, volen poder passejar pel carrer amb els amics sense que se’ls pregunti a les noies per la seva relació amb els nois. Volen, volen, volen, volen els ocells. Les manifestacions han acabat amb detinguts i les noies que s’han manifestat amb el hijab penjat d’un pal han estat detingudes. Encara que s’ experimenti certa obertura, la repressió segueix sent la principal arma del govern per aplicar la Sharia.

Avui en dia, Sherezade tindria una altra missió: Explicar el Conte de les Mil i Una Nits per aprendre de la història i fer veure als Governants que així com una Revolució els va posar al poder, una altra revolta els pot treure d’allà. Que Ali Baba i els 40 lladres acabaren a la presó, que Aladdín acabà casant-se amb la Princesa i que Simbad el Mariner sempre acabava tornant a casa per asseure’s al seu tron.

Persépolis, les restes de Pèrsia. Anna C.

Deixa un comentari

Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies , premi l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies