Lluny de casa

Joan Riera: “Aquesta feina és la millor que he tengut mai”

En Joan Riera és un fisioterapeuta artanenc assentat a la ciutat alemanya de Celle des de fa gairebé mig any.

Nom complet: Joan Riera Sureda

Edat: 24 anys

Lloc on vius actualment: Celle, Alemanya

—————————

Joan, per què vares decidir estudiar fisioteràpia? 

(Riu). No ho sé. De totes les carreres que podia triar era la que més interès em despertava. Vaig poder entrar a la universitat pública i llavors ho vaig tenir clar. La veritat és que estic molt content d’haver cursat el grau de fisioteràpia.

Me’n vaig anar sent un nin i vaig tornar sent un nin amb barba

Vares estudiar, com has dit, a una universitat pública. A la Universitat Rovira i Virgili de Reus (Tarragona). Com valores l’experiència? 

(Somriu). Una passada! És cert que havia sortit de Mallorca moltes vegades però mai havia viscut a fora. Viure a la península, conèixer gent nova i fer amics d’arreu d’Espanya em va encantar. Va ser molt guai! Me’n vaig anar sent un nin i vaig tornar sent un nin amb barba.

Fa molt que vius a Celle? 

Fa quasi mig any que visc a Celle. Concretament, cinc mesos i mig. No sé quan tornaré. Potser d’aquí un any, d’aquí dos, d’aquí cinc… El que sé segur és que tota la vida no hi estaré. Estic molt bé però tota la vida no.

Com i per què decideixes partir cap a Alemanya? 

A mi sempre m’havia fet il·lusió marxar a l’estranger. Em feia ganes aprendre una llengua que no fos l’anglès. Per internet, vaig descobrir una agència que ajudava a gent espanyola a anar a treballar a Alemanya i de seguida hi vaig contactar. Vaig pensar que Alemanya era un bon destí. Podia aprendre alemany i fer feina de fisioterapeuta. A Mallorca feia dos mesos que estava a l’atur. A més, el meu darrer contracte no era de fisioterapeuta com a tal. Estava a l’hotel de Carrossa, a l’spa. No era d’allò que havia estudiat durant quatre anys. 

Artà, Reus, un altre pic Artà, Celle. Quines són les principals diferències entre cada lloc? 

A Artà vaig ser estudiant. A Reus també però d’una altra manera. A Reus em vaig independitzar. Era un estudiant amb llibertat. És veritat, però, que no duia una vida tan ordenada com ara entre classes, pràctiques i exàmens. Quan vaig tornar a Artà vaig poder fer algunes feinetes de fisioterapeuta però no eren jornades completes. A part, els sous d’aquí comparats amb els d’altres països no són per tirar coets. Pel que fa a Celle, crec que la feina és més seriosa. Hi ha moltes coses a fer, el sou no és espectacular però està bé i respecte a la feina puc assegurar que és la millor feina que he tengut mai. Això a Espanya no ho trobes. Potser pots trobar quelcom similar si et treus unes oposicions però trobar aquesta feina directament després d’acabar la carrera a Espanya és impossible.

Explica’ns en què consisteix aquesta feina.

Faig feina a una praxis, una espècie consulta i hospital. El metge t’envia a la praxis si el problema es pot tractar amb fisioteràpia. És un espai bastant gran on treballam una vintena de fisioterapeutes. Desenvolupam tasques de tot tipus, com tractaments a pacients individuals a un box o al gimnàs, on tenim màquines i moltíssim de material variat per a la rehabilitació. És increïble. També feim grups de gimnàsia amb exercicis semblants als de pilates. Així mateix, realitzam serveis a domicili. Agafam el cotxe i anam a la casa o a la residència on viuen els pacients. Feim moltes coses! 

Quantes hores treballes al dia? 

Faig 40 hores setmanals de dilluns a divendres.

Abans d’arribar a Celle sabies alemany? 

Molt poc. Durant els primers dos mesos vaig estar contractat a mitja jornada. Mentrestant feia cursos de 3 hores diàries d’alemany. D’aquesta manera vaig aprendre l’idioma ràpid. Després em vaig treure el B2 i vaig poder començar a treballar a jornada completa. Això implicava tractar els pacients sol. Al principi tenia ajuda amb l’idioma. Al centre hi ha una al·lota de Paraguai que sap molt d’alemany i em feia de traductora. La veritat és que va ser una sort poder comptar amb ella. A més, vaig poder practicar amb un jove xilè que més o manco tenia un nivell similar al meu. Serveix molt practicar amb algú.

Com és la relació amb els teus companys? 

Excel·lent. Són joves. En general tots tenim edats parescudes. He fet el meu grupet d’amics i molt bé. Ha estat més fàcil del que em pensava.

Has comentat que tenies els caps de setmana lliures. Com són els caps de setmana a Celle? 

La veritat és que és una ciutat amb la població envellida. Hannover està a prop i la majoria dels joves que volen estudiar se’n van allà. Ara bé, els caps de setmana sempre tenc plans. Amb el grup d’amics hem fet bastantes excursions. Vàrem anar a una prova que consistia en caminar 100 quilòmetres (no la vaig acabar, em vaig retirar als 65). Fa dues setmanes vàrem anar per Dortmund a fer una cursa semblant a la Spartan Race. La ciutat és acollidora. Hi ha festes però l’ambient és tranquil. 

D’aquí m’agrada l’anonimat

Què és el que més t’agrada d’haver vengut a Alemanya? 

Haver trobat feina de fisioterapeuta i la manca de pressió. Si fas feina a un poble tothom et coneix, tens molta pressió. D’aquí m’agrada l’anonimat. A més a més, cada dia aprenc coses, ja sigui de la llengua o de tècniques que a Espanya encara no s’apliquen. 

I el que més enyores? 

Ara per exemple a l’estiu, estar amb els amics. Tots eren per Artà i pel grup de Whatsapp veia que cada dia feien coses: sopars, platja, verbenes… Això amb diferència.

Què tal el clima? 

La veritat és que encara no he conegut el fred. A finals de maig vàrem anar a una festa a l’aire lliure i feia moltíssim de fred. No anava preparat, només duia una camiseta prima de màniga llarga i vaig tenir un fred impressionant. Com la nit de cap d’any a Artà. I ara a l’estiu hi ha hagut dues setmanes que hem estat entre 30 i 35 graus. De dia calor. De nit t’has de tapar un poquet.

Hi ha molts pacients que coneixen Artà

I per acabar, tens qualque anècdota que vulguis compartir? 

Doncs mira, hi ha molts pacients que coneixen Artà. I que coneixen Cala Ratjada, la majoria. Un dia un pacient em va demanar de quina part de Mallorca era i li vaig dir que d’ Artà. Va ser molt graciós perquè va començar a anomenar llocs d’Artà. Que si aquesta plaça, que si aquest restaurant, que si Can Moyà… Em va fer gràcia perquè a Can Moyà hi vaig fer feina dos estius quan estudiava. I li vaig dir. Tot seguit em parla d’una consulta de fisioteràpia al costat de Can Moyà, la consulta de na Claudia Parr. Aquí també hi vaig estar i també li vaig comentar que hi havia treballat. El món és molt petit! Cada dia passen coses que pens, això ho podria contar, però després m’oblid.

Deixa un comentari

Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies , premi l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies