Opinió

Les dones a l’esport

Addaia Abril

Sobre Addaia Abril

Sóc una al•lota estudiant de filosofia a la UIB i amb inquietuds polítiques i socials i estic especialment compromesa amb el feminisme i la defensa dels Drets Humans.

El feminisme també es reivindica en el món de l’esport.

La triatleta local Xisca Tous està d’enhorabona. Després d’haver quedat campiona d’Espanya l’any 2018, aquesta temporada ha tornat a fer pòdium amb el títol de subcampiona d’Espanya 2019. El seu objectiu és poder participar als propers Jocs Olímpics del 2020. Per cert, sabeu quantes presidentes hi ha hagut al llarg de la història de la COI (Comité Olímpic Internacional)? Cap, ni una.

Ha estat una gran notícia la nova victòria de Xisca Tous però, per altra banda, també ens hauria de donar peu a reflexionar envers la discriminació de gènere en l’àmbit de l’esport.

Parlam de discriminacions no sols salarials, que són cabdals, sinó també de desigualtats de condicions de treball de les esportistes. Aquests dies hem sabut que les futbolistes han decidit començar una vaga indefinida a partir dels dies 16 i 17 de novembre a causa de l’estancament de les negociacions amb l’ACFF (Asociación de Clubes de Fútbol Femenino). Les futbolistes reclamaven, entre altres coses, que una futbolista pogués estar contractada a jornada completa com els seus companys o, almenys, de 30 hores i un salari de 20.000 euros anuals però la patronal sols els concedeix mitja jornada i un salari més baix del que reclamaven elles.

Arribats a aquest punt se’m planteja una pregunta: Com és que per anar a veure un partit, per exemple del primer equip del Cardassar, paguem 8 euros i el preu, per exemple, d’un partit del primer equip del Futbol Club Barcelona femení costa entre 3 i 5 euros? Com és que, tot i així, hi ha gent que defensa que si fos més car no hi aniria ningú a veure les futbolistes? Tenim moltes coses per repensar.

L’AMDP (Asociación de mujeres en el deporte profesional) reclama, entre moltes altres coses, una quota de pantalla del 50% a la televisió pública i també als fons públics. La visibilització de l’esport femení als mitjans de comunicació i a la publicitat també és un punt essencial a tenir en compte en tant que tenen una influència innegable damunt la població.

Una altra discriminació sexista escandalosa dels darrers mesos fou al Campionat d’Astúries d’squash el passat mes de maig d’aquest 2019. Doncs va resultar que els premis de dones i homes eren diferents i no sols això, sinó que ha estat un premi denigrant i inacceptable: els homes obtingueren un trofeu mentre que les dones, a banda del trofeu, també varen rebre una llima elèctrica, un kit de depilació i un vibrador. És escandalós!

Tot i així, sembla que s’hi fa feina per canviar les coses, un exemple clar és el nou equip de futbol femení que enguany han muntat al nostre poble, Artà. Sort i encerts per les futbolistes i totes les esportistes durant aquesta temporada, seguirem fent feina per la igualtat i l’equitat a l’esport i al carrer.

Deixa un comentari

Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies , premi l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies