Cultura

Maria Eugènia Jaume: “Recuperar els seus noms es recuperar la nostra història i la seva dignitat”

Maria Eugènia Jaume presentà al Teatre d’Artà el seu llibre ‘Esclaus Oblidats’

D’un treball de final de màster a un llibre. De fet, ella mateixa reconeix que no s’esperava trobar tanta informació. Va ser Jaume Morey qui va presentar a l’autora del llibre, de fet, va cedir-li part de la seva investigació per al seu llibre, i reconeix que la voluntat de na Maria Eugènia va fer que ella trobés més informació. La presentació del llibre va comptar amb la presència de la tinent d’alcalde, Maria Antònia Sureda, i poc després amb la incorporació de Fanny Tur, consellera en funcions del Govern de les Illes Balears. De fet, Tur arribà tard ja que es trobava a l’enterrament d’una de les víctimes de la Guerra Civil identificades de la fossa del Pou de l’Àguila.

L’objectiu del treball era posar nom a les víctimes oblidades de la Guerra Civil i el franquisme. L’autora ha explicat que cal recuperar els seus noms per recuperar la nostra història i la seva dignitat referint-se als esclaus dels camps de treball. Foren obligats a dur a terme les tasques de construcció de camins, ponts i refugis per a protegir Mallorca d’una possible invasió aliada. Camins com el camí dels presos, que trobam anant cap al campament dels Soldats, al Parc Natural de Llevant. Però camins que tenen el mateix topònim que es troben a altres pobles de Mallorca.

Maria Eugènia Jaume en destaca la “voluntat clara i premeditada de castigar a aquells que anaven en contra del nacionalcatolicisme que s’havia implantat des del primer moment en què Franco va guanyar el cop d’estat a Mallorca i les Pitiüses. Els camps, a part d’utilitzar-se com a camp de treball, eren utilitzats com a centre de reeducament, amb la intenció clara de ‘convertir’ als presoners a les idees del nou règim. Aquesta idea reeducadora és ben clara a camps com el de Sóller”.

A més, tot i que hi ha molts de documents perduts amb la informació dels presoners, si que s’han trobat proves de que hi havia més de 100 russos i 100 grecs als camps de presoners de les Balears, cosa que alguns testimonis asseguraven però no se’ls donava credibilitat.

La dificultat d’accedir a certa informació, com als arxius militars, va complicar la tasca de Morey, però que gràcies a una llei recent, Maria Eugènia Jaume va poder accedir-ne a una part, ja que la majoria es troba desclassificada. A més, queda demostrada la corrupció al més alt nivel, ja que els camps rebien una quantitat de diners per mantenir unes certes condicions que no es complien. “Els camps eren llocs insalubres, amb manca d’alimentació i amb unes condicions de vida deplorables. Hi ha constància que a al camp des Port de Manacor els presoners podien anar un dia a la platja a dutxar-se al mar”.

Un llibre necessari per “recuperar els seus noms. Ja que recuperar-los és recuperar la nostra història i la seva dignitat”.

Deixa un comentari

Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies , premi l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies