Cultura Entrevista

Miquel Cursach Galmés: “Ser obrer és un honor i un sentiment molt mal d’explicar”

Miquel Cursach pare passa el testimony com obrer a Miquel Cursach fill.

Miquel Cursach Galmés (Artà, 1995), nou obrer de Sant Antoni. 

La primera pregunta és obligada, estàs nerviós?

Molt. Tot i ser una festa que l’he viscuda des de petit a casa nostra, els nervis hi són. A mi el que em costa més és ser la cara visible. La sort que tenc és el que sempre dic: és el poble qui fa la festa. Nosaltres (l’obreria) som els qui donam la cara però la festa la feim tots. 

Canvi generacional, en aquest cas hereditari. Per què ara?

Dins la nostra família si que el fet de ser obrer de Sant Antoni ha estat una herència des de fa molts anys. Mon pare es va botar una generació, va passar del seu padrí a ell i ara ja fa uns anys que ens comentava que volia ‘jubilar-se’. Evidentment, va pensar primer amb els fills abans d’oferir-ho a algú altre. Va parlar amb els tres – les meves dues germanes i jo-, i vàrem decidir que seria jo. S’ha donat la circumstància que actualment la meva germana major, na Maria Bel, viu i treballa a Barcelona i la meva germana petita, na Caterina, l’any qui ve hi vol anar a estudiar. I des de Barcelona, és complicat organitzar una festa. Que no és perquè no en tenguessin ganes elles també. 

Una de les qüestions d’aquesta herència, era precisament el per què eres tu el ‘successor’ i no les teves germanes.

Estava clar que aquest tema sortiria. En cap moment vull que es pensi que Sant Antoni és masclista en aquest sentit. Evidentment antigament ho ha estat, com totes les festes religioses, i tot i que segueix sent una festa religiosa, al cap i a la fi és un Sant, no és un tema de gènere. Simplement, la situació en la qual aquest canvi d’obrer s’ha donat és la que ha estat.

Canvi d’obrer, però la casa del trui és la mateixa.

(riu) El nou obrer no té poder adquisitiu per tenir casa pròpia a Artà i de moment viu a Cala Mesquida. I fer sortir els dimonis d’allà, seria un acapte molt llarg i no sé què en dirien els gabellins! Per ara, la casa del trui seguirà sent al Carrer Na Coixa.  

Enguany t’estrenes com a Obrer, casa teva és la casa des trui. Què significa per tu?

És un honor i un sentiment molt mal d’explicar. És una cosa amb la qual hem crescut els tres germans. És a dir, és molt fàcil i molt difícil al mateix temps, té el bo i el dolent de la festa. Poder estar al capdavant de tot això, i del que significa ja no només per mi, sinó per la resta de gent, és una gran satisfacció.

Com ha rebut la resta d’obreria aquest canvi?

La gent s’ha sorprès, perquè la gent considera que mon pare encara és jove. Però ell ha viscut Sant Antoni quan estava quasi a 0. Tant en Pere Pep Gil com ell l’han aixecada molt i per això ell vol retirar-se jove i que entri sang nova. Ell ha viscut la festa que es feia quan el seu padrí -el meu repadrí- era obrer. Què passava? Que ja era un home major, i això implicava que estirava a gent més major, els dimonis també tenien 60-70 anys… Entenem que som els joves qui heretam aquesta festa i si aguantes molt, el bot generacional és molt dràstic. I el que vol preservar mon pare és això, l’esperit jove de la festa, i consider que està ben fet. 

El canvi generacional implica canvis dins la festa?

La festa seguirà sent com ha estat sempre. Si que pot ser que al llarg dels anys s’hauran de contemplar uns canvis, però ara per ara, tot seguirà igual. Pens que no hi ha d’haver canvis dràstics. En tot cas, si hi ha la necessitat de fer-ne, seran a poc a poc. 

Fa uns anys hi va haver canvi de dimoni, ara un nou obrer. Regeneració de la festa?

Les coses van venint totes soles. En Xisco Mosca pare té l’edat del meu pare i és la mateixa filosofia. És la gent jove que ha de dur la festa, per poder mantenir-la a aquest nivell. 

Ara que has agafat més rellevància, quines són les feines que fa un obrer?

Bona pregunta. Pareix simple ja que la festa la fa el poble, però al darrera hi ha d’haver una burocràcia i molta feina. Des de reunions amb el batle fins a organitzar la volta, passant per preparar els foguerons, tot i que és vera que l’Ajuntament ens ajuda molt amb el repartiment de la llenya i l’arena. També dia 7 de gener, sigui el dia de la setmana que sigui, va a fer-se l’acapte a tots els comerços del poble que vulguin col·laborar perquè tothom tengui premi a la colcada. A l’hora de preparar la volta del dia 16 s’han de tenir en compte molts factors, com per exemple si hi ha escoles o no aquell any, a més que s’ha de passar per tots els comerços. Dia 17 al matí anem a comprovar que la volta de la colcada està ben senyalitzada i que no hi falti arena per als cavalls. També hem de tenir als dimonis i a Sant Antoni “contents”. Això és l’organització bàsica de la festa. A partir d’aquí hi ha coses que neixen de la improvisació: dia 16 partim a les 9 h i no sabem a quina hora acabarem. A completes sortim a les 19 h i no sabem a quina hora acabarem. És una mica deixar-se endur dins uns patrons. 

I ara per acabar, fas una convidada? 

Evidentment. Sempre demanam respecte, perquè és una festa que els artanencs estimam molt. Però Sant Antoni està obert a tothom. Ens veim dia 16 de gener a les 9 h!

Visca Sant Antoni!

Deixa un comentari

Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies , premi l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies