Opinió

Música per la Pau

Laura Genovard

Sobre Laura Genovard

Humanista i periodista. Tenc especial predilecció per la cultura i l'educació. Ara, cursant el Màster de Gestió Cultural de la UOC.

Diuen que la música amansa les feres. La missa cantada “The Armed Man. A Mass for Peace” és, si més no, un intent de calmar la ira i la ràbia. El canvi de mil·leni i les matances de Kosovo (Sèrbia) del 1999 van servir d’inspiració al músic gal·lès Karl Jens, qui va escriure aquesta obra ara fa 19 anys. L’obra és una partitura atípica contra la guerra. Amb l’objectiu de demostrar el seu rebuig als conflictes bèl·lics, el compositor empra diversos textos en diferents llengües en una estructura de missa catòlica.  

L’Orfeó Artanenc coneix bé l’obra.  La coral artanenca, juntament amb el Cor de Calvià, la Coral de Felanitx, la Coral de Son Servera i l’Orquestra Simfònica de Calvià, participa a la primera edició del Projecte Xarxa Coral Mallorca, una idea que neix amb la voluntat de representar obres per a ser cantades de mig i gran format. Durant l’estiu, les agrupacions musicals han recorregut alguns dels indrets de Mallorca interpretant la composició de Jens. El primer concert va ser el passat mes de juny a Son Servera.

25 de juny de 2019.Església Nova de Son Servera. 21:30.

La càlida serena del vespre recorda que l’estiu ja és aquí. Fileres de cadires blanques decoren el pati de l’església destapada. La remor de les típiques converses prèvies a un concert engalana l’ambient. Tot està a punt. Cinc minuts més tard de l’hora programada, al voltant de 150 músics surten a escena. La gent aplaudeix.

Un marcat redoble de tambor inicia l’obra. Al fons, un discret ciclorama reflecteix imatges de soldats practicant la marxa. Els cantaires, moguts pel ritme accentuat de l’instrument de percussió guiat per la melodia d’un flautí, es balancegen amb gràcia fins que el director els convida a cantar les primeres notes: “L’homme, l’homme, l’homme armé…”. L’home armat s’ha alçat i ha de ser temut. La cançó tradicional francesa del segle XIV ençata la vetllada. Un cop presentada la temàtica del concert arriba la crida a l’oració en àrab, recitada per Saleh Abdalahi Hamudi. Finalitzat el pregó, l’orquestra fa sonar harmonies misterioses, solemnes, tristes. És el torn de la solista soprano Cristina Van Roy d’entonar el Kyrie. Senyor, teniu pietat, Crist, teniu pietat. La coral, amb magnificència, contesta al clam de la intèrpret.

La secció masculina es manifesta a través del cant gregorià entrada la quarta part. “Defend me from them that rise up against me… And save me from the bloody men”. La demanda de justícia i protecció es fa latent. Conclosa la pregària, l’articulació stacatta del Sanctus ressona per tot l’espai obert. Orquestra i coral fan brotar l’emoció amb la interpretació d’un dels punts àlgids de l’obra: “Hosanna in Excelcis”. El sentimentalisme sembla haver esclatat.

La delicada però decidida introducció de les cordes indica que l’acció és a punt de començar. El sisè capítol culmina amb un brillant i encisador “Lord grant us strength to die”. Les trompetes i els tambors anuncien la guerra. La bomba cau i, amb ella, els nervis, el caos, la por i el temor emergeixen.

“Angry Flames”, el poema de Sakichi Toge (1917-1953), escrit després del bombardeig d’Hiroshima, és el text escollit per descriure la devastadora situació. Els tres cantants solistes, Cristina Van Roy, Guillem Grimalt i Joan Miquel Muñoz  lamenten els fets. Tot seguit, la dosi de realitat, “Torches”. Una vegada comprès tot el succeït músics i coristes afinen l’ “Agnus dei”, un fragment pietós i compassiu. 

Ens acostem al final. De nou, la soprano solista: “Now the guns have stopped”. La guerra s’ha acabat i cal prendre consciència de tot el que aquesta s’ha emportat. La penúltima secció, el “Benedictus”, amaga la melodia més preciosa. El dolç so d’un violoncel mostra la melodia, una música captiva que es reitera. Sens dubte, el millor moment de tota la composició. I ara ja sí, la darrera part: “Better is peace”. El final conclusiu recupera la tonada preliminar amb algunes variacions majors. L’últim cant és un crit a l’esperança, un carpe diem musicat.

Sovint, mantenir grups de moltes persones cohesionats és un repte difícil d’assolir. Pel que fa a les corals, hi ha cantaires que van i venen, cantaires que sempre es queden, cantaires que ho proven i ho deixen… Cantar en una coral és insistir, repetir, empastar, escoltar. La integració, la feina constant, la dedicació, l’assistència, el respecte o el compromís són valors necessaris per cantar en grup. L’Orfeó Artanenc es caracteritza per tenir tots aquests valors. Les ganes d’aprendre i de cantar són capaces de fer que concerts com “The Armed Man” es puguin escoltar arreu de l’illa. El proper concert? Diumenge 21 de juliol a les 21h al Teatre d’Artà.

1 Comentari

Deixa un comentari

Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies , premi l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies