Reportatge

Què sabem del coronavirus a Artà?

Parlam amb professionals de la salut amb incidència a Artà o provinents del poble.

Un dia encens el televisor i et parlen d’un virus a la Xina i penses que queda massa enfora, que no deu ser important. Un altre dia, mentre vas a treballar, sents a la ràdio que a Itàlia s’està expandint el coronavirus i que a alguns llocs del món s’ha imposat un estat d’alarma que implica estar en quarantena total. Llavors, comencen els dubtes i les preguntes: arribarà aquí? Què és realment la COVID-19? Què hem de fer? Al principi sembla que està tot controlat i que només es tracta d’un tipus de grip. Per això, pensam que en dos dies haurà passat. Però no. En qüestió de poc temps agafa importància fins que passa a ser una pandèmia a escala global. Després, es comença parlar de mesures de contenció, d’una corba i, fins i tot, de tancar aeroports. Finalment, es declara l’estat d’alarma i els casos es van multiplicant . Aquí, a casa nostra, també.

El passat nou de febrer, va ingressar a Son Espases un turista britànic que havia donat positiu per coronavirus. A partir d’aquest moment, la maquinària de salut es va posar en marxa. Els professionals dels centres de salut es varen reunir a l’hospital universitari per saber com actuar. Poc a poc, els protocols van “adaptant-se i cada dia canvien un poc”, explica el Dr. Àngel Morado, coordinador del PAC d’Artà.

Es fan dos circuits, un per a pacients amb afeccions respiratòries i un per a pacients d’altres afeccions

Àngel Morado

“El fet que aquí hi hagués un cas tan prest, comparat amb la resta d’Espanya, ha fet que es comencessin a adaptar tots els protocols abans”, afirma. Una de les coses que primer canvien és l’atenció primària als Centres de Salut: “Fins ara, cada metge tenia els seus pacients. Ara, s’ha establert una distribució diferent: es fan dos circuits, un per a pacients amb afeccions respiratòries i un per a pacients d’altres afeccions. Llavors, en el nostre cas, tenim un equip amb un dels nostres metges -que a més és microbiòleg- que s’encarrega dels pacients amb afeccions respiratòries i un altre equip que s’encarrega de la resta”. A Artà, la Covid-19 “ha afectat unes 45 persones, tot i que ara mateix, actives, només n’hi hagi 15”.

Això  significa que ja s’han donat moltes altes perquè es trobaven fora del període d’aïllament i assimptomàtiques.  Aquestes persones són sospitoses d’haver tingut el coronavirus, però no vol dir que s’hagin testat. “De casos confirmats al Centre de Salut d’Artà en tenim 3” afirma el doctor Morado, “un que actualment està ingressat a l’hospital de Manacor i que evoluciona favorablement, un que ja està en ingrés domiciliari i que s’espera una alta definitiva d’aquí poc i, finalment, la tercera persona és assimptomàtica i està en aïllament a casa seva, però es troba bé”.

Als llocs amb més població de risc, com és el cas de la residència de Gent Gran d’Artà, “s’hi han fet tests, però ara per ara tots els que s’han fet han donat negatiu” conclou Morado.

La pregunta és: com afectarà això a la gent d’Artà en un futur? El coordinador del centre de salut Nuredduna ho té clar. “El primer que s’hauria de fer és testar tota la població per saber, per exemple a Artà, quantes persones l’han passat, ja que potser molta gent ha estat assimptomàtica i no ho sabem. Si aconseguim saber quin percentatge de gent del poble ho ha passat, podem saber quin tant per cent d’immunitat tindríem en cas d’un possible nou brot”.

Entrevista a Bàrbara Nadal

Incidint precisament en les paraules del doctor, na Bàrbara Nadal -metge interna resident al centre de salut d’Es Coll d’En Rabassa- també explica que “els casos de sospita de COVID-19 es diagnostiquen sense fer test i han de fer aïllament domiciliari” i afegeix que tots aquests pacients “reben assessorament mèdic a diari via telefònica i que, en cas de problemes respiratoris, els metges acudeixen al domicili”.

El nombre d’infectats deu estar 5 o 6 vegades per damunt el que donen les dades

Bàrbara Nadal

A tots aquests casos, explica Nadal, “no se’ls fa test i per tant, no es quantifiquen en els estudis epidemiològics perquè les proves només les realitzen les UVACs (Unitats Volants d’Atenció al Coronavirus) o els hospitals”. Així, el nombre d’infectats “deu estar 5 o 6 vegades per damunt el que donen les dades” afirma.

Una altra de les àrees en les que s’han notat canvis són les urgències. El cas de Son Llàtzer és bastant representatiu: “abans del coronavirus a urgències es feien cues de 5h d’espera. La majoria de consultes eren de patologia no urgent. Ara hi ha poca gent. Un 80% de les urgències que rebíem ha deixat de venir”, Així i tot però, “el clima que es respira a l’hospital és de nervis i tensió”, conclou na Bàrbara Nadal.

S’ha parlat de la compra de material per part de la Conselleria de Salut, de distribució de material per part del Govern central, però als hospitals, la protecció és tota una odissea. “Arribes al teu torn i ningú t’explica com posar-te l’uniforme. A sobre del pijama ens posam una bata blava, a sobre un davantal impermeable -i si no n’hi ha es fan en bosses de fems-, gorra, doble mascareta (FPP2 o FPP3 idealment), doble guants i ulleres o pantalla. Ara bé, l’important no és l’ordre en el que te’l posis sinó l’ordre en el que te’l llevis”, ens explica la doctora artanenca.

Entrevista a Jaume Mestre

I a vegades la protecció no és suficient quan, per exemple, treballes amb persones amb el coronavirus. És el cas del metge artanenc Jaume Mestre, especialista en medicina interna a l’hospital Vall d’Hebron de Barcelona. Un dia durant una guàrdia s’adonà que podria tenir el coronavirus. “Primer pensava que era esbraonament. Després vaig notar una tos molt mínima i seguidament mialgies i dolors musculars. A continuació vaig tenir sensació de fred i febre”. Però va passar el virus a casa atès pels equips que acudeixen al domicili. Passat un temps prudencial i sense presentar símptomes ha tornat a treballar: “el problema és jo encara no sé els resultats de la PCR (Prova amb la qual es detecta un positiu per coronavirus) de control. Puc infectar a algú? Als pacients no perquè ja hi estan però i als companys? No se sap”.

Medicaments que curin una cosa en concret n’hi ha molt pocs. El que fan és pal·liar

Jaume Mestre

En aquests moments no hi ha un tractament específic, i de fet, Jaume Mestre creu que no n’hi haurà: “Medicaments que curin una cosa en concret n’hi ha molt pocs. El que fan és pal·liar. En un virus és complicat i s’haurà d’actuar com es va fer en el seu moment amb la grip”. Però les vacunes, que semblen el remei més prometedor necessita més temps i ser testades i provades abans de ser aplicades massivament.

La COVID-19 és considerada una pandèmia mundial per la Organització Mundial de la Salut (OMS), i per això podria passar com va passar amb la peste negra al segle XIX, és a dir, que hi hagi diferents brots. Així ens ho senyala Bàrbara Nadal. “Va tenir tres brots: un de fort a l’octubre, un al gener més lleu i un cap al maig-juny encara més lleu. I si no es va alerta, passarà el mateix”. I el Dr. Morado també té una opinió bastant similar:  “encara en parlarem un temps del coronavirus”. De fet, una altra cosa que preocupa al doctor, és que “és bastant probable que s’ajunti amb el principi de la temporada del grip (setembre-octubre) i que torni a revifar”. 

Això si, la part positiva que destaca el coordinador del PAC d’Artà  és que al nostre poble “la gent està complint amb el confinament. Tothom està col·laborant per què això passi el més aviat possible”. El confinament, el seguiment de la distància de seguretat als llocs públics, una constant higiene, no només de les mans, sinó també dels mòbils, per exemple, han estat clau per aturar l’expansió del coronavirus. Hi estan d’acord els tres doctors. Però, ens haurem d’acostumar a anar amb mascareta per el carrer? En Jaume Mestre ho té clar: “hem d’integrar hàbits com l’ús habitual de mascaretes.”.

Evidentment, això serà un abans i un després. Segons Àngel Morado “el canvi d’hàbits serà d’una forma molt similar al post 11-S”.  En aquell moment les mesures de seguretat van augmentar considerablement i com explica el doctor, “jo mai havia pensat haver-me de llevar les sabates per agafar un avió, i ara hi estam tots acostumats”. Afegeix que “passarà el mateix; ens haurem d’acostumar a fer les coses d’una altra manera. Haurem de ser més curosos amb els espais massificats o concurrits, segurament haurem de dur mascaretes a n’aquests llocs i haurem de seguir amb les mesures d’higiene”.

Esperam obrir un dia el televisor i que a les notícies ens diguin que tot ha passat, que poc a poc podrem fer vida normal. Però què serà fer vida normal a partir d’ara? Ho descobrirem d’aquí poc. cina

Deixa un comentari

Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies , premi l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies