Opinió

Teles de llengües, paret seca i Mallorca kitsch

Aina Ferragut

Sobre Aina Ferragut

Soc n’Aina Ferragut. Faig de professora de català a L’Hospitalet de Llobregat. A vegades me crec cegament les coses que dic. Altres vegades, només és un paper. En general, tenc molts de dubtes i he après que no passa res per canviar d’opinió.

Mallorca està de moda, i no xerr dels milions (i milions i milions) de turistes que ens visiten -i saturen- cada any. Xerr d’aquells que fan de “Sa Roqueta” un modus vivendi.

Ser mallorquí és tendència entre els joves -i entre els que ja no ho són tant. Qui més qui manco ha compartit una publicació per les xarxes socials en què es xerra de les nostres idiosincràsies més exòtiques. Qui més qui manco, ha comprat algun producte de Melicotó. I qui més qui manco ha fardat de tenir les millors platges, el millor clima i la millor gastronomia.

Ser mallorquí -i fer-ne gala- s’ha convertit en els darrers anys en una mena de competició. A tots els bars hi ha algun element decoratiu fet amb tela de llengües; les senalles s’han convertit en llums que decoren bodes i chill-outs; i els tassons reutilitzables (beneïts siguin) s’han omplert amb dites i frases fetes que sonen molt mallorquines.

De portes cap a fora, Mallorca i els mallorquins pareixem una massa homogènia de gent que diu “batuadell”; posa coixins i hules de tela de llengües; i s’alimenta a base de quelitas amb sobrassada. De portes cap a fora, pareixem una postal. Sembla que només importin les formes i no el que hi ha darrere. Ens queixam que els nostres pobles s’han convertit en una mena de parcs temàtics per entretenir els turistes que ens visiten, però és que nosaltres hi treballem a jornada completa de decoradors, dissenyadors d’ambients i animadors.

Crec que ens hauríem de plantejar què vol dir ser mallorquí. Què vol dir ser-ho de portes per endins? La nostra identitat no hauria de ser alguna cosa que servís per decorar. La nostra identitat és massa important per deixar que es banalitzi d’aquesta manera. No podem permetre que tota l’expressió de mallorquinitat es redueixi a posar un parell de metres de tela de llengua i a defensar a mort la paret seca. O potser sí. Potser res d’això és tan important i és la manera que tenen els meus companys illencs de viure la seva mallorquinitat.

En qualsevol cas, quan ser mallorquí ja no estigui de moda, ens quedarà una Mallorca kitsch preciosa.

Deixa un comentari

Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies , premi l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies