Opinió

Un dia em veureu tornar

Toni Colomer

Sobre Toni Colomer

Antoni Colomer Llobera. Filòleg català. Vaig néixer a Inca dia 27 de maig de l’any 1979. Als 18 anys vaig anar viure a Barcelona, on vaig començar els estudis d’enginyeria tècnica en electricitat. Vaig deixar aquells estudis al mes de març, i després de viure mig any a Irlanda, vaig tornar a Barcelona per cursar la carrera de filologia catalana. A Barcelona vaig conèixer una artanenca que em va convèncer aviat de venir a viure a Artà. Vaig passar cinc anys treballant a l’àrea socioeducativa de l’Ajuntament d’Artà, i a partir de 2010 és quan començ a treballar al CC Sant Salvador com a professor de llengua i literatura catalana. L’any 2015 començ a treballar també com a pare, una feina que m’apassiona, perquè com la primera, no hi ha cap dia igual. Les hores que em resten fora de casa i de l’escola, les dedic al camp, als amics, a la llengua i a construir un país una mica millor. Com deia el gran Groucho Marx, aquests són els meus principis; si no us agraden… en tinc d’altres.

“Tot i que ara no ens podem veure tant com voldríem, no tingueu cap dubte que tornarem a estar junts i ens fondrem en una abraçada eterna. Res ni ningú podrà fer que us oblidi ni per un instant, fills meus. Estigueu sempre orgullosos de ser qui sou, del vostre pare i, sobretot, de la vostra mare. Us estimo i us estimaré sempre”.

Aquestes sedicioses paraules les va escriure Oriol Junqueras i Vies, des de la presó de Soto del Real, el 16 de febrer de 2019, perquè els seus fills, en Lluc i na Joana, sabessin com de gran pot arribar a ser l’amor d’un pare. Junqueras, el 2 de novembre de 2017 va ser empresonat de manera preventiva a Estremera acusat de sedició i rebel·lió. Dilluns dia 14 d’octubre de 2019, quasi dos anys després que fos privat de llibertat, va ser condemnat a 13 anys de presó per sedició i malversació.

Avui a la nit, mentre tenia el sopar al foc, he rebut un missatge. Era un vídeo d’una nina d’edat semblant a la de la meva filla, qui en aquells moments seia devora jo esperant per sopar. Al vídeo, la nina cantava amb molta passió Al damunt dels nostres cants, aixequem una Senyera que els farà més triomfants. La meva filla Maria tot d’una s’ha girat cap al meu mòbil, i amb un somriure m’ha mirat als ulls i m’ha demanat, —¿qui és qui canta? ¿m’ho mostres? L’hi he mostrat.

Jo en aquells moments ja sabia qui era la intèrpret. —És na Joana—li he dit. —¿Saps qui és na Joana? La filla de n’Oriol Junqueras, que està tancat a la presó. Na Maria m’ha demanat de tornar a veure el vídeo, i aquesta vegada ja no tenia el mateix somriure a la cara. De cop, s’ha aixecat de la cadira i ha sortit del menjador. Al cap d’uns segons ha tornat amb un conte i m’ha demanat si n’hi podia contar un. A les mans m’ha posat el llibre “Contes des de la Presó”, i no ha deixat de mirar-me als ulls, perquè sabia perfectament que l’autor d’aquell recull de narracions breus era Oriol Junqueres, el pare de na Joana, la mateixa que sortia al vídeo. He hagut de girar la mirada per no plorar davant ella, perquè la situació que entre na Joana i na Maria han generat m’han carregat d’una ràbia emocional difícil de controlar en una situació política com la que vivim. I quan encara no havia ni obert el conte, m’ha fet dues preguntes que a hores d’ara cap demòcrata sap contestar: —¿Per què està empresonat n’Oriol Junqueras? ¿És molt dolent?No, Maria, no és molt dolent.

Si a la meva filla li he d’explicar les raons de la sentència que argumenten per què està empresonat Oriol Junqueras, juntament amb Carme Forcadell, Jordi Cuixart, Jordi Sánchez, Joaquim Forn, Raül Romeva, Jordi Turull, Dolors Bassa i Josep Rull, creurà que defensar la llibertat d’expressió, la llibertat de decisió, el dret a votar, a manifestar-se, i fins i tot el dret a pensar diferent dels altres, és un delicte, i això seria la derrota de la democràcia i una traïció a tots aquells que amb valor i de manera pacífica han lluitat sempre pels drets socials i humans de les dones i homes del nostre país i d’arreu del món. Per això, quan m’ha tornat a demanar per què si no és dolent està tancat a la presó, he decidit dir-li la veritat: —N’Oriol Junqueras està tancat injustament a la presó.

El recull de Contes des de la Presó acaba amb aquest poema de n’Oriol dedicat als seus fills:

Encara que ara sembli

que un oceà separa les nostres platges,

un dia em veureu tornar

sobre un pont d’històries i de contes

que us hauré explicat.

Aleshores, Lluc i Joana, una infinitat d’abraçades

consolarà la llarga absència

i les nostres ànimes, ara ja tan fortes,

no permetran

que cap petitesa els robi mai el somriure.

Prenc les paraules que Gemma Niergas va pronunciar després de l’assassinat d’Ernest Lluc a Barcelona l’any 2000, i que sens dubte demostren quin és l’únic camí: “Estoy convencida de que Ernest, hasta con la persona que lo mató, habría intentado dialogar; ustedes que pueden [als polítics], dialoguen, por favor” Llibertat preses i presos polítics.

Deixa un comentari

Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies , premi l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies