Reportatge

UNA PART DE LA HISTÒRIA DEL MEU POBLE: ELS MALNOMS

Marina Serra

Sobre Marina Serra

12 de maig del 2000, estudiant del grau de Publicitat i Relacions Públiques al centre d'ensenyament superior Alberta Giménez CESAG.

“Era una manera que tenien les persones de conèixer-se i relacionar-se en un temps antic. Formen part de la nostra cultura i del nostre patrimoni i, fins i tot, de la toponímia del nostre municipi. Un segell d’identitat, declara Manolo Galán, batle d’Artà. Els malnoms o també anomenats motius, són noms que es posen a algú, prenent-lo d’algun defecte seu, vici, qualitat, etc. Seria com un “apodo” pel qual et coneix la gent del teu poble però no són oficials. Els malnoms són típics als pobles de Mallorca i a algunes zones de Catalunya Nord.

La gent del poble no sabia si estava bé parlar sobre aquest tema, ja que els malnoms deriven de defectes de les persones i poden ser mal interpretats. “Rai, Bossa, Ranxer,Lloveta, Filmorat, Butla, Floret, Butler, Asdoro…” enumera Manolo Galán com a malnoms del poble d’Artà. Antigament era impensable parlar sobre els malnoms, la gent no sabia quin malnom tenia perquè estava mal vist, només es deia a l’esquena de l’altra persona. Eren presos com a insults i això originava conflictes entre les famílies del poble. Els malnoms es posaven a una persona, i així esdevenien de pares a fills fins a quedar com a nom de casa. Quan parlava amb els veïns m’aconsellaven no ficar-me amb aquest tema, es notaven temorosos. Les persones majors pensaven que no estava bé fer un estudi sobre aquest tema, els joves pensem d’una altra manera. A vegades ens cridem pel nostre malnom obertament, fem burla i ens ho prenem de manera més oberta i alliberada.

“Els xuetes, també anomenats xuetons, són un grup social de l’illa de Mallorca, descendents d’una part dels jueus mallorquins conversos al cristianisme i dels quals, al llarg de la història, s’ha conservat la consciència col·lectiva del seu origen per mor de ser portadors d’algun dels cognoms”. Com que hi havia tants de xuetes i tots tenien el mateix llinatge (Aguiló, Bonnín, Cortès, Fuster…) i molts vivien en el mateix carrer també, varen decidir posar-se malnoms entre ells per així poder distingir-se. Els malnoms considerats xuetes són, per exemple: Mosca, Maceta, Batista, Marxando, Pansa… 

Segons Francesc de Borja Moll, “els malnoms són el procediment més antic per denominar les persones, el nom personal i el sobrenom eren el mateix fins a la romanització i el cristianisme”. Els malnoms ja existien molt abans de ser utilitzats a Mallorca, “a la Roma imperial ja existien. S’ha de tenir en compte que dins de la cultura occidental la majoria de cognoms provenen del malnom, ja que en un moment donat van quedar registrats per part de l’administració, i van quedar oficialitzats. A partir dels segles XV i XVI comença a haver-hi molts cognoms repetits i s’utilitzaven els àlies per poder diferenciar els membres d’una família de l’altra”, declara Biel Massot, investigador i professor.

A mesura que el poble ha anat creixent les persones que hi viuen han anat canviant. Les persones majors són els que segueixen més la tradició i aquests han anat morint. Han anat cresquen més nins i ha vingut a viure a Artà gent que no és de Mallorca, per tant, molta gent ja no té ni malnom. “Entenc que a poc a poc aniran perdent pes. Per què? Perquè cada vegada més la gent ho desconeix i també perquè hi ha molta població flotant i gent nouvinguda”, afirma el batle d’Artà. Els joves del poble saben els malnoms de la família o de gent molt propera a ells, excepte les famílies que són conegudes pel seu. Aquests també van perdent el costum, és una llàstima que una tradició de tants d’anys enrere es perdi.

Deixa un comentari

Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies , premi l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies